Estic completant la col·lecció de segells que va fer el meu pare. Ell va començar a col·leccionar l’any 1951 i va deixar-ho just arribar l’any 2000. Curiosament, una vegada jubilat no va enganxar cap més segell. Em vaig plantejar vendre-la tota, però va fer-la tanta gent a Espanya que no val pràcticament res, per això he volgut observar-la i entendre-la. De fet, estic en procés d’entendre-la i de gaudir-la perquè el món de la filatèlia té moltes variables curioses.
He decidit seguir aquestes pautes
. Completar-la sense afegir cap pàgina més.
. Mantenir-la perquè quedi perfectament presentada.
. Informar-me i assessorar-me a través d’una botiga filatèlica física i comprar-los-hi els segells que falten.
. Vendre o canviar els segells repetits (el meu pare va comprar molts segells dues o tres vegades).
Una de les conseqüències de tot plegat, i que m’ha agradat més, és conèixer a l’Ignasi de l’Estudi Filatèlic de Barcelona. Una botiga on les parets estan repletes d’àlbums de diferents països.
De moment he comprat dues eines essencials: Unes pinces i una guillotina. Tots dos de la marca Leuchtturm que va ser fundada l’any 1917 i que és una de les empreses més importants sobre la filatèlia.
La guillotina és necessària per tallar a la perfecció els protectors dels segells i les pinces són un utensili senzill, però gairebé diria imprescindible.
Comencem, doncs, una afició que demana paciència, límits i observació.